L'estudi de la relació de l'home amb el medi. Entrevista a Antonio Malpica

El passat dos de desembre el catedràtic d'Història Medieval de la Universidad de Granada, Antonio Malpica, va impartir una conferència a València sobre el jaciment de Madinat Ilbira, el projecte d'excavació del qual n'és director; i els membres d'Harca aprofitàrem l'ocasió per a fer-li una entrevista. Li preguntàrem, és clar, per la seua opinió sobre les relacions entre l'arqueologia i la Història Medieval, les quals han avançat molt des de la coneguda obra de Miquel Barceló el 1988. A més, d'altra banda, tractàrem temes al voltant dels quals ha girat la seua recerca, des de la producció i explotació de la sal, amb el qual va començar la seua carrera investigadora i encara continua capficat, fins al poblament andalusí. En definitiva, tal com el propi Malpica assenyala al vídeo, tots ells al voltant de la relació històrica de l'home amb el medi.

Respecte al primer tema, la sal, ara fa unes setmanes acaba de tindre lloc en la Malaha, a Granada, una reunió científica sobre la formació dels paisatges rurals medievals a partir de la sal, l'agricultura i la ramaderia, la qual sembla que va anar molt bé. Precisament és la prova del creixent interés dels investigadors en general, i dels seu grup en particular, sobre l'estudi de la sal des del punt de vista de l'explotació i de com les societats desenvolupen diverses pràctiques econòmiques al seu voltant. És tracta d'una visió, per tant, ben diferent a la que havia tingut l'estudi de la sal a Espanya en les dècades anteriors, on s'ha primat més l'estudi de les practiques comercials. A València, de fet, la manca de fonts escrites ha provocat que actualment tinguem un gran desconeixement de la producció i comercialització de la sal en època baixmedieval, i que no sapiguem absolutament res per a l'època andalusina per la falta de projectes solvents. És, de fet, tot un camp per treballar.

De Madinat Ilbira ja en parlàrem al blog d'Harca fa temps, però les excavacions de 2009-2010 han fet avançar força el coneixement del jaciment, i d'això fonamentalment és del que ens va parlar Antonio Malpica a la conferència. Les cases excavades al pla, no massa lluny de l'antiga mesquita aljama de la ciutat, són posteriors en el temps i força diferents a les de la zona de l'alcassaba. Riques i desenvolupades les primeres, més esquemàtiques les segones. Com hem pogut veure, aquesta ciutat abandonada al segle XI i fossilitzada des de llavors, és un camp d'estudi extraordinari respecte a la transició del món antic al medieval, en aquest cas particularitzat per l'assentament dels àrabs i la formació de la societat andalusina. Però també per a veure el desenvolupament de l'urbanisme en la ciutat islàmica.

Finalment, el tema de l'arqueologia medieval va tindre una especial rellevància en la conversa, ja que, com hem fet notar, no és gens habitual a Espanya que un arqueòleg siga catedràtic d'Història Medieval. Sembla especialment destacable el debat que Malpica proposa endegar al voltant de la conveniència, o no, de l'existència d'arqueòlegs medievalistes. És a dir, la qüestió és si els arqueòlegs han de primar la seua metodologia de treball i per tant ser capaços d'excavar des d'un jaciment prehistòric a un jaciment industrial, o han d'estar especialitzats en períodes cronològics com ho estan els historiadors de les fonts escrites. Ell opina que sí, i crec que és una resposta obvia; sempre parlant, és clar, de l'arqueologia com a eina de recerca històrica, deixant de banda el terrible món de les excavacions d'urgència. Particularment, em sembla més preocupant que hi haja arqueòlegs que no es consideren historiadors, deixant aquesta paraula, o etiqueta, només per als historiadors de les fonts escrites. Seria molt més raonable, per contra, tendir a la formació d'historiadors capaços d'emprar els documents escrits i els documents arqueològics de la mateixa manera, però ara per ara sembla una opció poc creïble, sobretot per las banda dels que només empren les fonts escrites (amb honroses excepcions).

En qualsevol cas, fruïu l'entrevista tant com nosaltres fruírem fent-la. Va estar tot un plaer conversar amb el professor Malpica de tots aquests temes.

Entrevista a Antonio Malpica from harca on Vimeo.